Era una bonica tarda de platja amb els amics, estàvem estirats a la sorra quan un dels meus amics va proposar la idea d'anar a prendre un bany. Quan ja estàvem a l'aigua, vam començar a jugar amb la pilota i a esquitxar-nos, vam perdre la noció del temps i quan vam voler donar-nos compte se'ns havia emportat la corrent de l'aiguai ja no veiem la platja, només es veia l'immens mar, el cel blau sense cap núvol i el sol. Vam estar mirant força estona si veiem algun vaixell que ens poqués rescatar, però no en vam veure cap.
De sobte van sortir uns núvols ben negres i va començar a ploure blanc com si nevés, però vam agafar una mica d'aquesta pols blanca i la vam tastar i ens vam adonar de que era sal. Vam raonar una bona estona i vam arribar a la conclussió que era per aquesta pluja de sal que l'aigua del mar era salada.
Més tard un vaixell dels guardacostes ens va rescatar i ens van dir que una altra vegada tinguéssim més cura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario